L'aftermarket que creix: consumibles i recanvi d'eBike

Mentre la facturació del sector de la bicicleta a Itàlia relliscava dels 3.200 milions d'euros del 2022 als 2.500 milions escassos del 2025, amb els marges ensorrant-se del 7,6% al 3,2% en aquests mateixos dos anys, hi ha un segment que ha mantingut un ritme de vendes relativament estable: l'aftermarket de la bicicleta, és a dir, tot allò que es ven després de la bici. Cambres, cobertes, cadenes i pastilles de fre continuen sent l'espina dorsal d'aquest mercat, però el creixement real d'avui ve dels components per a e-bike —motors, bateries, plats específics— i està reescrivint les prioritats de compra tant de les botigues com dels tallers.

Per què l'aftermarket aguanta quan la venda de bicis noves no

La caiguda de la venda de bicicletes noves ja és una tendència consolidada: del pic de 2,01 milions d'unitats del 2020, en plena covid, Itàlia va passar a 1,7 milions el 2022 (-10%), 1,36 milions el 2023 (-23%) i 1.303.000 el 2025 (-4%). Però un parc que deixa de créixer al ritme de la pandèmia no vol dir un parc que deixi de rodar: vol dir més bicicletes en ús durant més temps, i això es tradueix en una demanda més constant de recanvis i consumibles. No és casual que el taller representi entre el 60% i el 90% de la facturació d'una botiga i al voltant del 70% del benefici real: la premsa del sector apuntava el 2026 que, sense els ingressos del taller, moltes botigues estarien sota l'aigua. El 95% dels més de 4.000 detallistes especialitzats italians fan reparacions, cosa que indica que l'aftermarket no és un negoci accessori: és el nucli del model.

Les e-bikes desplacen el centre de gravetat de l'aftermarket

La xifra que més compta aquí és el canvi en la barreja de vendes: les e-bikes han passat d'un 10% escàs del mercat italià el 2017 a rondar el 20% actual i, a Alemanya, ja han superat les bicicletes tradicionals fins a arribar al 53% de les vendes el 2024. Aquest desplaçament es nota encara més al taller: el 2024 les e-bikes van representar prop de tres quartes parts de les bicicletes que hi entraven. Cap responsable de botiga pot ignorar aquesta proporció, perquè canvia tant el que hi ha al prestatge com el valor de cada feina: un motor o una bateria mesurada en Wh no és comparable, ni en marge ni en complexitat de gestió, a una cambra d'aire, i la gestió de les garanties d'e-bike continua sent, el 2026, el maldecap operatiu número u dels departaments de servei.

Els consumibles clàssics no han perdut terreny

Dit això, els supervendes de tota la vida de l'aftermarket no s'han mogut: cambres, cobertes, cadenes i pastilles de fre continuen sent les referències de rotació més ràpida de qualsevol taller i generen caixa diària fins i tot quan la venda de bicis noves va fluixa. Són peces de valor unitari baix i freqüència alta, i precisament per això la seva gestió d'estoc importa més del que sembla. El 2022, al voltant del 40% dels recanvis encarregats per les botigues italianes no es van arribar a servir mai, amb terminis de lliurament de components que s'estiraven fins als 340-700 dies i, en alguns casos, fins a 24 mesos. Un taller sense visibilitat real del que té de debò al prestatge s'arrisca a quedar-se sense la peça més bàsica justament en el pitjor moment, i a perdre alhora la feina i el client.

Què vol dir tot això per a la gestió d'un taller

De les dades se'n desprenen dues prioritats diferents però connectades. Amb els consumibles clàssics el repte és la rotació: saber què es mou, amb quina freqüència, i evitar tant les ruptures d'estoc com els diners immobilitzats en peces que no surten mai del prestatge. Amb els components d'e-bike el repte és un altre: valor unitari més alt, sovint lligat a una marca i a un motor concrets, amb cicles de garantia que cal seguir amb precisió. Els tallers que tracten aquests dos mons de la mateixa manera —un magatzem indiferenciat, una fitxa de client genèrica— acaben deixant marge pel camí per totes dues bandes. La relació amb el client també s'ha convertit en una disciplina pròpia: el 2026 s'estima que el valor de vida del client i l'abandonament pesen entre un 25% i un 35% de la facturació d'un negoci orientat al servei, i el seguiment automatitzat per correu electrònic ja es considera una pràctica estàndard, no pas un extra.

En aquest context, tenir un catàleg de recanvis unificat i un historial de client lligat a les feines realment fetes —en comptes de dos sistemes desconnectats, un per al magatzem i un altre per a les fitxes— és el que converteix l'aftermarket de caixa diària en una font de benefici planificada. Aquesta és la mena d'infraestructura que una plataforma com CrankPal, feta per a tallers, vol posar a les mans de qui gestiona tot això cada dia.