Frens de disc: manteniment, purga i pastilles

Dues queixes fan tornar els frens de disc al banc de treball nou de cada deu vegades: una maneta que es torna tova i esponjosa, o unes pastilles que xerriquen. Per al client sonen igual —«el fre ja no és el que era»—, però mecànicament no tenen res a veure, i distingir-les abans d'obrir la pinça estalvia temps a tothom.

Llegir el símptoma abans d'obrir el circuit

Una maneta que arriba suaument al manillar amb un tacte tou i progressiu gairebé sempre vol dir aire al circuit o un retén que perd: això demana una purga, no un ajust. Una maneta que es nota ferma però amb un fre que amb prou feines mossega, o que xerrica en frenar, apunta en canvi a les pastilles: gastades per sota del gruix mínim, cristal·litzades per la calor o contaminades per lubricant de cadena, greix o l'esprai d'un producte de neteja que ha anat a parar on no tocava. Un xiscle agut i metàl·lic és gairebé sempre una pastilla gastada fins al suport que frega contra el disc: cap purga no ho arreglarà, només el canvi, i de pressa, abans que el disc quedi ratllat.

Una prova ràpida al banc: amb la roda fora, bomba la maneta sense res dins la pinça. Si els pistons surten a poc a poc o de manera desigual, o un va endarrerit respecte de l'altre, el problema és al circuit hidràulic. Si els pistons es mouen nets però les pastilles tenen menys d'un mil·límetre de material de fricció, el diagnòstic ja està fet.

Purgar: DOT i oli mineral no es barregen

Abans fins i tot d'obrir el kit de purga, confirma quin és el líquid correcte. Els sistemes DOT (SRAM, algunes gammes de carretera de Shimano, la majoria de frens de carretera i gravel) funcionen amb líquid DOT 4 o DOT 5.1, mentre que els sistemes d'oli mineral (la majoria de grups de BTT de Shimano, Magura, alguns Tektro) porten un oli mineral propietari. Confondre'ls no és una relliscada menor: el líquid DOT en un circuit mineral infla els retens i els destrueix en quatre sortides, i l'oli mineral en un circuit DOT no lubrica com cal i corroeix peces fetes per a DOT. El tipus de líquid va estampat a la maneta o al cos de la pinça, i val la pena comprovar-ho cada vegada, sobretot en una bicicleta que no és nova al taller o que ha passat per altres mans.

El procediment de purga en si segueix la mateixa lògica en gairebé tots els sistemes: una xeringa (o l'embut específic) a la maneta, una altra a la pinça, i líquid nou empès de baix cap a dalt, expulsant les bombolles mentre el circuit es manté ple perquè no torni a entrar aire. Hi ha tres coses que separen una purga que aguanta d'una que hauràs de repetir d'aquí a dos dies. Primera: orienta la bicicleta com indica el fabricant, normalment amb la maneta anivellada o lleugerament inclinada cap amunt, perquè les bombolles pugin cap al porta-purga. Segona: buida sempre del tot el líquid vell en comptes de limitar-te a completar el nivell. Tercera: abans de tancar-ho tot, dona uns copets suaus al llarg del recorregut del tub amb una eina no metàl·lica per desenganxar les microbombolles adherides a les parets. Un fre ben purgat dona una maneta que s'atura al mateix punt tirada rere tirada; si la maneta va derivant cap al manillar amb frenades repetides, o encara hi ha aire al sistema o hi ha una fuita aigües amunt que val la pena buscar abans de tancar.

Pastilles: material, rodatge i el segell ECE-R90

L'elecció entre pastilles orgàniques (de resina) i sinteritzades (metàl·liques) compta més del que sembla. Les orgàniques mosseguen abans i sonen menys, però es gasten més de pressa i pateixen amb la calor sostinguda de les baixades llargues; les sinteritzades duren més i aguanten millor el fang i la humitat, però són més sorolloses i castiguen més el disc, que ha de ser compatible: molts discos per a sinteritzada no lliguen bé amb pastilla orgànica, i a l'inrevés. Cada canvi de pastilles demana un rodatge en condicions: una desena de frenades progressives des de velocitat moderada fins a gairebé aturar-se, sense bloquejar mai la roda, per dipositar una capa uniforme de material de fricció al disc. Saltar-se aquest pas és, de bon tros, el motiu més habitual que unes pastilles noves xerriquin durant setmanes.

Hi ha una cosa que val la pena explicar als clients, sobretot en e-bikes, on les càrregues de frenada són més altes: el segell ECE-R90 que porten algunes pastilles i alguns discos certifica els materials de fricció segons la mateixa norma d'homologació que s'aplica als frens dels vehicles de motor. En una bicicleta d'assistència al pedaleig, on les masses i les velocitats en joc s'assemblen més a les d'un ciclomotor que a les d'una bicicleta tradicional, això no és una nota al peu de màrqueting: és un criteri raonable per a qui fa molts quilòmetres o roda per terreny muntanyós.

La feina de frens és de les que generen més confiança en un taller: el client a qui li han arreglat bé un fre acostuma a explicar-ho. Si els frens de disc formen part de la teva feina diària al banc, fes una ullada a com CrankPal per a tallers lliga l'historial de servei, els recanvis i la comunicació amb el client.